Si algú nomena als Rollings Stones el més problable és que immediatament acudeixi a la nostra ment el logotip potser més famós del món: el de la llengua vermella.
Durant moltissim temps es va atribuir l'autoria a un dels pares del pop art, Andy Warhol, quan realment el seu creador és el dissenyador John Pasche en 1970. La seva finalitat era representar la companya discogràfica del grup. Els fans ho van convertir en el símbol i ara es tracta més com a un logotip.
Aquest símbol, convertit en una icona de la cultura pop i representant de tota una època va ser publicat per primera vegada el 1971 com una il.lustració en la portada del disc Sticky Fingers.
El seu significat? Moltes conjetures han passat per aquest llavis i aquesta llengua mes allà de representar a la banda i la seva discográfica. Des que es va crear per identificar els generosos llavis del cantant de la banda, Mick Jagger, al seu significat temporal: la mort (la llengua estesa es un símbol de mort); i tot aixó passant pels retocs de la cultura pop i la rebel.lia que comporta el gest de treura la llengua.
Però el que realment va pensar el dissenyador en crear-ho és un homenatge a la Deese Kali, deesa hindú de la creació eterna, la vida i la destrucció. També és una deesa que maneja el pas del temps i la mort. Aquesta deesa es vista de diferents maneres, de vegades cruel (demandant de sacrificis humans), altres com una mare protectora.
Això és el que significa de manera estricta aquest símbol-logo. Després cadascun pot apropiar-se i donar-li el significat que li plagui

Jordi López Mestres
jlopezmes@uoc.edu

Un rostre com a símbol

La cara com a símbol, com hem vist la cara comunica, hi ha sigut hi continua sent un gran reclam per a motius comercials.

Coneguda es la cara del rostre de Che Guevara ,rostre que comunica una certa duresa en l'expressió ,però a la vegada i antagonicament certa in-expressivitat,convertit en icona de lluita social per a infinitat de moviments associats als moviments de ideologies d'esquerra.Rostre venerat per molta gent i refusat per altres.

La fotografia va se pressa per Alberto Korda a La Habana ,l'editor esquerra Giangiacomo Feltrinelli, va fer una copia a l'estudi de Korda i va realitzar cartells que va començar a repartir per Italia ,i va extendreper tota Europa ,abans de la mort de Che Guevara.

A partir d'aquell moment va ser utilitzada per exemple per moviments en contra de la guerra de vietnam, de manifestacions d'estudiants dels 60, per grups que lluitaven per la justicia racial (Black Panthers ,Latino Brown Power...),igualtat de genere o moviments d'alliberament de la comunitat gay als EUA ,així com la premsa underground nordAmericana, i evidenment utilitzada de forma propagandista i de culte a la personalitat en règims de tall comunista ,com en el mateix règim Cuba,Sovietic,Vietnamita...etc.

Anys després el símbol del rostre va ser mostrar per la revista NovaYorkesa I-Kon,reestilitzant el retrat, fet que va ser copiat per altres revistes i creixent com símbol contracultural, però va ser aquesta imatge que va ser començada a utilitzar de manera mercantilista per les empreses com una manera d'arribar als consumidors,empreses de begudes ,roba....I acabant esdevenint souvenir.

Finalment convertint-se en una forma de identificació social o de grup.

Eduardo Pérez Frías

eperzfr@uoc.edu

Fer la botifarra

He escollit aquest símbol perquè en la seva senzillesa del gest hi ha una connotació obscena coneguda per tothom. Es una forma de mostrar el nostre desgrat a una persona sense tindre que donar cap explicació. El tenim molt arrelat a la nostre cultura però l’origen és normalment desconegut o incert, és diu que prové dels Estatus Units. La veritat és que aquest gest té una història molt llarga perquè ja en l’època Romana es feia servir. En llatí el dit del mig és coneix per digitus impiducus i era molt utilitzat per Cal·lígula per riures dels seus súbdits. Suetoni va escriure que quan els oficials estaven a punt de matar-lo, Cassius Chaera li va demanar la mà per donar-li un petó i Cal·lígula li va donar la ma amb el dit del cor aixecat i els altres recollits. El la literatura romànica apareix en la comèdia d'Aristòfanes Els núvols , Marcial en els Epigrames li dedica un poema: “Rideto multum qui te, Sextille, cinaedum /Dixerit et digitum porrigito medium” (Riu-te'n molt, Sextil, de qui t'ha anomenat efeminat i aixeca el dit del mig).

En castellà aquest gest és conegut com la “Peineta” i en anglès com “Fuck You”. Una curiositat és el significat de l’expressió anglesa que prové de les sigles F.U.C.K. La historia explica que en la Anglaterra antiga per poder mantindre relacions sexuals es tenia que demanar consentiment al rei. Els qui tenien el consentiment penjaven una placa a la porta amb les sigles F.U.C.K : “Fornication under consentiment of the King” (Fornicació sota el consentiment del rei). És interessant poder descobrir els orígens d’un símbol que expressa millor que el que volem dir amb paraules obscenes.

ELS MOAIS, SÍMBOLS DE L'ILLA DE PASQUA

Aquests monumentals rostres, s'han convertit en el símbol de l'illa de Pasqua on actualment n'hi ha més de 900; s'anomenen moais i són la màxima expressió de la cultura Rapa Nui.

Aquests eren tallats amb toki (pedres de basalt) a la pedrera del volcà Rano Raraku. Quan els tenien fets els transportaven amb cordes i fustes fins a l'ahu (plataforma cerimonial). Un cop allà se'ls donava "vida" i tot el seu poder amb la col.locació dels ulls de corall.

El pukao o barret extret de la pedrera de Puna Pau es col.locava abans d'aixecar-los. El moai tenia símbols distintius que permetien identificar-lo amb l'ancestre que representava i era ubicat d'esquena al mar perquè protegís el poblat amb el seu poder. També és possible que tingués funcions astronòmiques ja que n'hi ha que marquen la posició del sol en diferents solsticis.

En el descobriment de l'illa en el 1722, els moais es trobaven en peu; però després de 50 anys la societat havia col.lapsat el sistema i estaven tots a terra. Es diu que el motiu és degut a una sèrie de lluites entre els dos clans principals de l'illa els Ko Tu'u Aro en la meitat nord-est i el Ko Tu'u Hotu Iki en la meitat sud-est. Es creu que el motiu d'aquestes lluites va ser el col.lapsament del sistema per superpoblació i desforestació que va desembocar en una lluita tribal centrada en al destrucció dels seus símbols protectors i de poder ancestral, els moai

Albert Gonzàlez

agonzalezcua@uoc.edu

Grau en comunicació