Un logo/símbol, encara que emblema simbòlic dels valors corporatius que representen visualment a una marca determinada, tendeixen a transcendir el seu referent real, convertint-se en símbols d’una determinada cultura, ideologia o estil de vida. D’aquesta manera Coca-Cola ha esdevingut un símbol de llibertat, democràcia i somni americà, mentre que Nike, és símbol de victòria, repte i superació.
Personalment, per la càrrega simbòlica del logo, em sedueix més la idea de parlar-vos sobre Nike, però tenint en compte que Coca-Cola celebra el seu 125 aniversari, crec de justícia fer un parèntesis i analitzar breument el símbol global per excel·lència, més enllà dels gustos d’una servidora.
El logo/símbol de la companyia Coca-Cola es constitueix com una al·legoria de qualitats i virtuts intangibles i abstractes: alegria, pau, multiculturalitat, llibertat, vitalitat, joventut, dinamisme, etc.,prèn moltes de les seves connotacions per transferència simbòlica dels elements que el constitueixen.
D’una banda, del seu color vermell adquireix les característiques de vitalitat, dinamisme i passió, mentre que de la carismàtica cal·ligrafia de Frank Robinson, del seu ductus, pren els valors d’irregularitat e informalitat.
D’altra banda, el logo/símbol de Coca-Cola, no només aprofita alguns dels significats simbòlics que li proporcionen els diferents elements que el conformen, sinó que ha aconseguit associar aquest símbol visual a un conjunt de qualitats que la marca ha triat com a representatives de la seva essència identitària. En altres paraules, Coca-Cola ha esdevingut, més enllà del temps i de les fronteres, una al·legoria dels valors que sustenten l’Estat de Dret: autodefinit-se com a chispa de la vida, missatge de pau o sensación de vivir, en resum, Coca-Cola s’ha configurat al llarg del temps com l’omnipresent símbol democràtic.
Recapitulant, els missatges de la marca, associats al seu logo/símbol, oferien i segueixen oferint després de 125 anys, una visió somiada i edulcorada de la vida, reflectint les modes, els hàbits i les costums socials de cada moment, però centrant-se en els ideals de llibertat i de l’etern somni americà.
Personalment, per la càrrega simbòlica del logo, em sedueix més la idea de parlar-vos sobre Nike, però tenint en compte que Coca-Cola celebra el seu 125 aniversari, crec de justícia fer un parèntesis i analitzar breument el símbol global per excel·lència, més enllà dels gustos d’una servidora.
El logo/símbol de la companyia Coca-Cola es constitueix com una al·legoria de qualitats i virtuts intangibles i abstractes: alegria, pau, multiculturalitat, llibertat, vitalitat, joventut, dinamisme, etc.,prèn moltes de les seves connotacions per transferència simbòlica dels elements que el constitueixen.
D’una banda, del seu color vermell adquireix les característiques de vitalitat, dinamisme i passió, mentre que de la carismàtica cal·ligrafia de Frank Robinson, del seu ductus, pren els valors d’irregularitat e informalitat.
D’altra banda, el logo/símbol de Coca-Cola, no només aprofita alguns dels significats simbòlics que li proporcionen els diferents elements que el conformen, sinó que ha aconseguit associar aquest símbol visual a un conjunt de qualitats que la marca ha triat com a representatives de la seva essència identitària. En altres paraules, Coca-Cola ha esdevingut, més enllà del temps i de les fronteres, una al·legoria dels valors que sustenten l’Estat de Dret: autodefinit-se com a chispa de la vida, missatge de pau o sensación de vivir, en resum, Coca-Cola s’ha configurat al llarg del temps com l’omnipresent símbol democràtic.
Recapitulant, els missatges de la marca, associats al seu logo/símbol, oferien i segueixen oferint després de 125 anys, una visió somiada i edulcorada de la vida, reflectint les modes, els hàbits i les costums socials de cada moment, però centrant-se en els ideals de llibertat i de l’etern somni americà.
Montserrat Pedreño
