domingo, 20 de marzo de 2011

ELS SÍMBOLS com a identitats visuals corporatives: (LOGOS)




Un logo/símbol, encara que emblema simbòlic dels valors corporatius que representen visualment a una marca determinada, tendeixen a transcendir el seu referent real, convertint-se en símbols d’una determinada cultura, ideologia o estil de vida. D’aquesta manera Coca-Cola ha esdevingut un símbol de llibertat, democràcia i somni americà, mentre que Nike, és símbol de victòria, repte i superació.

Personalment, per la càrrega simbòlica del logo, em sedueix més la idea de parlar-vos sobre Nike, però tenint en compte que Coca-Cola celebra el seu 125 aniversari, crec de justícia fer un parèntesis i analitzar breument el símbol global per excel·lència, més enllà dels gustos d’una servidora.

El logo/símbol de la companyia Coca-Cola es constitueix com una al·legoria de qualitats i virtuts intangibles i abstractes: alegria, pau, multiculturalitat, llibertat, vitalitat, joventut, dinamisme, etc.,prèn moltes de les seves connotacions per transferència simbòlica dels elements que el constitueixen.

D’una banda, del seu color vermell adquireix les característiques de vitalitat, dinamisme i passió, mentre que de la carismàtica cal·ligrafia de Frank Robinson, del seu ductus, pren els valors d’irregularitat e informalitat.

D’altra banda, el logo/símbol de Coca-Cola, no només aprofita alguns dels significats simbòlics que li proporcionen els diferents elements que el conformen, sinó que ha aconseguit associar aquest símbol visual a un conjunt de qualitats que la marca ha triat com a representatives de la seva essència identitària. En altres paraules, Coca-Cola ha esdevingut, més enllà del temps i de les fronteres, una al·legoria dels valors que sustenten l’Estat de Dret: autodefinit-se com a chispa de la vida, missatge de pau o sensación de vivir, en resum, Coca-Cola s’ha configurat al llarg del temps com l’omnipresent símbol democràtic.

Recapitulant, els missatges de la marca, associats al seu logo/símbol, oferien i segueixen oferint després de 125 anys, una visió somiada i edulcorada de la vida, reflectint les modes, els hàbits i les costums socials de cada moment, però centrant-se en els ideals de llibertat i de l’etern somni americà.


Montserrat Pedreño

Emoticons



El neologisme emoticó fa referència a una seqüència de caràcters ASCII que imita les expressions facials humanes i s'utilitza per expressar diverses emocions (alegria, tristesa, enuig, sorpresa, ...) en entorns de comunicació informals basats en text i associats a les noves tecnologies, com ara els missatges SMS, els correus electrònics, els xats o els fòrums de discussió.

Els emoticons van néixer a la Carnegie Mellon University als anys 80 de la mà de Scott E. Fahlman, qui va proposar l'utilització de les icones :-) i :-( per a diferenciar els missatges en broma del missatges seriosos als butlletins de notícies on-line.

Amb el temps, aquests primers emoticons han anat evolucionant per expressar multitud de matisos, i fins i tot podem diferenciar entre els emoticons d'estil occidental i els d'estil oriental (japonès).

El seu ús és tan extens que moltes aplicacions de missatgeria (xats, fòrums, SMS) detecten i substitueixen automàticament aquests conjunts de caràcters ASCII per les icones gràfiques corresponents.

Maria Canabal
mcanabal@uoc.edu

Més informació:

la lletra A

L'ésser humà ha inventat diferents sistemes d'escriptura en fer-se necessari dur comptes i registrar tributs, taxes, deutes, fites històriques, etc. D'aquesta funció utilitària, la llengua escrita ha esdevingut la manera en què expressem els sentiments, pensaments i emocions per mitjà d'un codi gràfic o visual.

En els seus orígens, les lletres eren pictogrames, icones que feien referència a objectes. En algun moment, les imatges es varen convertir en signes, i més endavant les lletres passaren a designar sons (fonogrames) per comptes d'objectes o idees. Els fonogrames que representen sons bàsics els anomenem lletres.

Les lletres del nostre abecedari deriven de l'alfabet fenici, que es va desenvolupar a partir de pictogrames sumeris. Els grecs varen adaptar-lo a les seves necessitats cap al segle VIII aC. Per millorar la pronunciació, varen introduir els espais entre lletres (fins llavors s'escrivia tot junt). A més, com que la notació de les vocals és indispensable en les llengües indoeuropees, varen convertir dues consonants de l'alfabet fenici en vocals i varen afegir tres vocals més de nova creació. En la traducció de les lletres fenícies al grec, aleph (A) i beth (B) es varen convertir en alpha i beta, el que dóna nom a la paraula alfabet.

Els noms de les lletres deriven del so original del nom de l'objecte que la lletra representava. A és el so inicial d'aleph, que significava bou en fenici. Aquesta icona inicial ha patit diverses transformacions fins a esdevenir la lletra tal i com la coneixem actualment. Els escribes fenicis, que escrivien de dreta a esquerra, la van girar per tal d'escriure més ràpid. Quan els grecs la varen adoptar, la van tornar a girar 180 graus ja que escrivien de dreta a esquerra. Després, durant un període en el que escrivien una línia de dreta a esquerra i la següent d'esquerra a dreta, a la manera d'un bou llaurant un camp (Boustrosphedon), la A s'anava girant segons el sentit de l'escriptura de cada línia. Finalment, cap al 500 aC, l'escriptura es va uniformitzar gràcies a la imposició de la variant jònica adoptada a Atenes, i finalment la lletra A s'estabilitzà en la seva forma actual, amb les banyes del bou cap avall.




El dibuix del bou ha perdut el seu lligam icònic i ha esdevingut un símbol arbitrari, com totes les lletres de l'alfabet llatí occidental.

Actualment, la A encerclada té també un significat històric i polític que va més enllà de la lletra, adoptada per ser la inicial de la paraula “anarquia”. Però aquest ja és un altre símbol.


Bibliografia

Fletcher, Allan; “The Art of looking Sideways”, Phaydon Press, 2001

Ibáñez, Maria Ángeles; “Historia de la Escritura”; RBA; 2004; BCN

Baines, Phil; Haslam, Andrew; “Tipografía. Función, forma y diseño”, GG, 2002, BCN



Ferran Cerdans Serra
Grau de comunicació
-------------------------------
www.llibres-artesans.com
www.facebook.com/llibres