Aquests monumentals rostres, s'han convertit en el símbol de l'illa de Pasqua on actualment n'hi ha més de 900; s'anomenen moais i són la màxima expressió de la cultura Rapa Nui. Aquests eren tallats amb toki (pedres de basalt) a la pedrera del volcà Rano Raraku. Quan els tenien fets els transportaven amb cordes i fustes fins a l'ahu (plataforma cerimonial). Un cop allà se'ls donava "vida" i tot el seu poder amb la col.locació dels ulls de corall.
El pukao o barret extret de la pedrera de Puna Pau es col.locava abans d'aixecar-los. El moai tenia símbols distintius que permetien identificar-lo amb l'ancestre que representava i era ubicat d'esquena al mar perquè protegís el poblat amb el seu poder. També és possible que tingués funcions astronòmiques ja que n'hi ha que marquen la posició del sol en diferents solsticis.
En el descobriment de l'illa en el 1722, els moais es trobaven en peu; però després de 50 anys la societat havia col.lapsat el sistema i estaven tots a terra. Es diu que el motiu és degut a una sèrie de lluites entre els dos clans principals de l'illa els Ko Tu'u Aro en la meitat nord-est i el Ko Tu'u Hotu Iki en la meitat sud-est. Es creu que el motiu d'aquestes lluites va ser el col.lapsament del sistema per superpoblació i desforestació que va desembocar en una lluita tribal centrada en al destrucció dels seus símbols protectors i de poder ancestral, els moai
Albert Gonzàlez
agonzalezcua@uoc.edu
Grau en comunicació
No hay comentarios:
Publicar un comentario