
Bastó d’Esculapi
El bastó d’Esculapi apareix l’any 800 a.C., en temps d’Homer, i consisteix en una serp enrotllada sobre una vara o bastó fi amb un nus en l'extrem superior. Representa a Asclepi, déu de la curació en la mitologia grega. Els romans van cambiar el nom a Esculapi.
El nus de la vara indica les dificultat de la ciència; la vara és símbol de poder; i la serp representa astucia, agilitat i un estat d’alerta permanent (paral•lelisme amb la conducta que ha de seguir el metge per l’adequada atenció dels malalts).
Origen de la vara d’Esculapi

Esculapi (imatge de l'esquerra) va existir realment a Tesalia (antigua Grècia), i va ser un metge notable de gran respecte i fama. Va tenir per esposa a Epiona “la dulce” i va tenir tres fills i quatre filles, el quals també es van dedicar a la medicina. Després de la seva mort va ser immortalitzat en la mitologia. Se’l representa com un home d’edat madura, amb barba espessa, de mirada serena i una abundant cabellera recollida amb una diadema. Quasi sempre apareix vestit amb un mantell que deixa al descobert el braç dret i el bust.
El símbol de la serp
La serp és un rèptil que tots els anys a la primavera canvia completament la pell. Per això se li atribueix poder, virilitat, sabiduria, rejoveniment, fertilitat, salut i prosperitat.
Des de temps inmemorials l’home ha sentit temor i fascinació per la serp, i ha estat venerada com un déu pels cretencs, fenicis, indis orientals i asteques. Els indis americans van retre culte a la serp de cascavell; els indis de l’Amazones a l’Anaconda; els budistes a la Cobra; i els babilònics a la Piton.
Com a dada curiosa, la serp del símbol de l’Esculapi és del gènere Coluber longissimus, és de color groc i negre, i mesura d’1 a 2 metres de llarg. Encara es poden trobar alguns exemplars en les ruïnes dels temples romans al sur d’Europa.
Ús del símbol de la medicina en països i institucions
L’exèrcit anglès va adoptar el bastó d’Esculapi l’any 1898; els metges de l’Armada Belga el van posar en els seus uniformes 1 any després. El 1902, va ser adoptat oficialment pel Cos Mèdic d’Estats Units en sustitució de la “Creu de Sant Joan”.

Confusió simbòlica entre el bastó d’Esculapi i el Caduceu de Mercuri

El Caduceu (imatge de sota) també és un símbol grec, el qual consisteix en dues serps enrotllades i enfrontades entre sí al llarg d’una vara, amb dues ales en la part superior. Representa la neutralitat, i s’associa a Hermes (imatge de l'esquerra), missatger dels deus. En la mitologia romana va passar a anomenar-se Mercuri. Per tant, aquest símbol s’utilitzava per representar tot allò relacionat amb el comerç i la missatgeria.

La relació amb la medicina es va produir en l’Edat mitja, en el s. XVI, quan un metge d’Enric VIII d’Anglaterra el va posar en el seu escut nobiliari. Va ser en aquesta època quan alguns metges van començar a confondre els dos símbols.
Algunes organitzacions que van prendre el Caduceu com a símbol, van reconèixer l’error i van tornar a utilitzar el bastó o vara d’Esculapi. Tot i això, encara segueixen produint-se confusions.

Un pas important per tornar a col•locar a Esculapi, en lloc de Mercuri, com a representant de la professió mèdica. Ja que Hermes també el van utilitzar diverses companyies comercials, i a més va ser un personatge més conegut per altres tipus d’aventures que per la relació amb la medicina.
Civit, Judit. "El bastó d'Esculapi com a símbol de la medicina"