EL SIMBOLISME MÉS HABITUAL: El simbolisme de la lluna és molt complex i ampli. En general representa el poder femení, la Deessa Mare, la reina del cel i la protecció. No obstant això també té altres significats com per exemple el costat fosc i l'aspecte invisible de la naturalesa; l'aspecte espiritual de la llum en la foscor; el coneixement interior; l'irracional, intuïtiu i subjectiu. És l'ull de la nit, el que veu tot el que succeeix en una etapa del dia considerada prohibida. Té un paper regulador de les marees, pluges, aigües, inundacions i estacions pel que es converteix en la mediadora entre el cel i la terra. La lluna es relaciona també amb l'ou del món, la matriu i l'arca. El seu metall corresponent és la plata pel seu color i puresa. La lluna s'associa amb la fantasia i a la imaginació pel seu misteri i representació dins de la nit, de la qual és representant. Els símbols més habituals que representen gràficament a la lluna són la mitja lluna com unes banyes de vaca (considerada “nau de llum en el mar de la nit”); les deesses lunars controlen i teixeixen la destinació, i per aquesta raó de vegades la hi simbolitza com l'aranya en el centre de la seva tela; un home vell i decrépit pot simbolitzar la lluna minvant.
SIMBOLISME ATRIBUÏT A les FASES LUNARS: Les fases de naixement, creixement i mort de la lluna simbolitzen la immortalitat i l'eternitat, la renovació perpètua; il·luminació. S'utilitzen com a recreació periòdica, és el temps i el seu mesurament que al principi es realitzava per fases lunars. La lluna plena significa la totalitat, la plenitud, força i poder espiritual. La cambra minvant és funeral, la lluna minvant representa l'aspecte sinistre i demoníac, mentre que la cambra creixent o la lluna creixent representa la llum, el creixement i la regeneració. Els tres dies que la lluna no esta visible (lluna plena) representen el descens del déu al món subterrani del que emergeix, igual que la lluna (lluna creixent). Aquestes fases, per analogia, s'assemblen a les estacions anuals, a les edats de l'home (el creixement -infància i joventut- i el decreixement -maduresa i vellesa), d'aquí neix el mite que la lluna nova, temps on no està visible, correspon en la mort.
EL SIMBOLISME DE LA UNIÓ ENTRE EL SOL I LA LLUNA: La lluna i el sol junts representen la perfecció, el matrimoni sagrat entre el cel i la terra, el rei i la reina, l'or i la plata,...
DIFERENTS SIMBOLISMES SEGONS CULTURES I REGIONS:
Islàmica: Representa la mesura del temps. La mitja lluna representa la divinitat i la sobirania. És el símbol de l'Islam i una mostra clara és la seva representació en les banderes de tots els països islàmics.
Africana: El temps i la mort. Però en algunes tribus l'associen amb els arbres, i en unes altres significa una deïtat masculina.
Amerindia: “La vella que mai mor” i “La donzella de l'aigua”. Es relaciona amb la palmera i el blat de moro a Sud-amèrica i a Amèrica del Nord amb un arbre. La lluna plena s'assembla amb la llum del Gran esperit, i en algunes tribus representa un poder maligne.
Budista: Pau, serenitat, bellesa. La lluna plena i la nova indiquen temps de fortalesa del poder espiritual. També és símbol d'unitat o del jo. La lluna i les aigües juntes representen la naturalesa no obstructiva.
Xina: L'essència del principi femení de la naturalesa, el passiu i transitori però també la immortalitat.
Cristiana: La lluna és l'estatge de l'arcàngel Gabriel, la seguretat o puresa.
Egípcia: “La creadora de l'eternitat i la durada eterna”. La mitja lluna principalment és la Reina del Cel.
Esquimal: La lluna és qui envia la neu.
Hindú: La mitja lluna representa al nounat impacient per créixer.
Japonesa: La lluna és de caràcter masculí.
Maorí: La lluna és el déu pare.
Oceànica: La lluna és masculina i simbolitza l'eterna joventut.
Sumeri-semita: El déu masculí de la saviesa i el mesurador del temps.
Taoísta: La lluna és la veritat absoluta i el ser sobrenatural.
Teutónica: La lluna és el poder diví masculí.
Jordi López Mestres
