La bandera monàrquica a Líbia: un símbol anti-Gadafi

La bandera que utilitzà Líbia des de la seva independència a l'any 1951 fins el cop d'estat que derrocà la monarquia al 1969 ha reaparegut com a símbol de les protestes contra la dictadura de Gadafi.

A la bandera apareix una mitja lluna blanca, símbol que apareix en totes les banderes dels països que el seu territori estava enquadrat a l'Imperi Otomà i que té relació amb el calendari lunar islàmic, en el qual els mesos s'inicien amb la lluna creixent. Així mateix, l'estel de cinc puntes és un símbol molt utilitzat a l'antiguitat amb la idea de perfecció i domini de l'esperit sobre els elements de la natura. Tant el color blanc de la mitja lluna i la estel, com el vermell i el negre de la tribanda, representen els colors del panarabisme, moviment polític sorgit a finals del segle XIX que propugnava la solidaritat i la cooperació entre els països àrabs enfront de la dominació turca. En el cas del verd simbolitza la devoció popular per l'Islam.

Abans de ser adoptat a Líbia en 1951, la bandera monàrquica era ja de la regió oriental de la Cirenaica al desembre de 1950. La seva capital, Bengasi, es l'actual seu del govern de la revolta contra Gadafi.

Com veieu aquest nou símbol que representa la bandera és la suma d'altres símbols de la història de la gent que viu en aquest territori.

Codina Garcia, Salvador. "La bandera monàrquica a Líbia: un símbol anti-Gadafi

Ampelmann ,l´home de Berlín

El semàfor, un senyal que presideix moltes accions quotidianes de cadascún de nosaltres i que comparteix un codi d´interpretació conjunta.

Aquests senyals ,aparentment funcionals, poden tenir la seva pròpia personalitat. Una reinvenció de l´aparell i el que significa, tota una història d´una ciutat, un moment polític: l´Ampelmann.

L´Ampelmännchem (en alemany, el petit home del semàfor) va ser dissenyat pel psicòleg Kar Peglau,l´any 1961 en el Berlín Oriental. Peglau volia oferir una figura amble que pogués ser entesa per tothom. Alguns estudis proclamaven que els usuaris responen millor als senyals i signes amigables, és així com va aparèixer l´Ampelmann.

En la reunificació alemanya es van intentar occidentalitzar els semàfors, però l´Ampelmann es va convertir en el símbol del moviment nostàlgic socialista conegut amb el nom d´Ostalgie.

Així va esdevenir una icona i un símbol berlinès que té tot un ventall de productes de màrqueting. Disseny i productivitat s´uneixen amb aquest senyal quotidià reinventat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Ampelm%C3%A4nnchen

Per cert, que l´any 2004 es dóna a conèixer l´Ampelweibchen, versió femenina.

Isabel Bou Garcia de Paredes

iboug@uoc.edu

Estudiant (Grau Comunicació)

Femení i masculí

Si ens trobem en algun lloc aquests dos símbols sabem que volen dir, masculí i femení, però quin és el seu origen i que significa real?

El de color blau és el símbol astronòmic i astrològic del planeta Mart, és el símbol alquímic del ferro, el símbol de la masculinitat i també símbol de deu grec de la guerra Ares i del deu romà de la guerra Marte.
Aquest símbol és conegut també com “llança de Mart” o “fletxa d’Ares”. Per alguns entesos, la fletxa és un símbol clarament fàl•lic.

El de color vermell és un símbol molt antic, normalment al relacionen amb Ankh o la clau de vida dels egipcis.
La forma de la creu senyala el entremig de les cames de la dóna i el cercle, el ventre. Per aquest motiu, els grecs van adoptar per representar a Afrodita deessa de l’amor i la fertilitat. Per la seva forma s’anomena també mirall de Venus.
És també com en el cas del masculí un símbol astronòmic i astrològic de Venus, símbol alquímic del cobre i relacionat amb el sexe femení des de temps llunyans.

Alguns moviments socials, com ara el feminisme o altres relacionats amb identitats sexuals (grups d’homosexuals, bisexuals, transgèneres…) també han escollit aquests símbols per a que els representi i per reforçar la seva unitat com a grup.
Ara quan ens troben amb aquests símbols ja saben una cosa més.

Arroba

És un invent de la "era Internet"?

La curiosa història de la "arroba"

Símbol utilitzat per 1ª volta en la dècada dels 70, en el 1971, pel programador americà Ray Tomlinson, inventor del correu electrònic, qui utilitzava este símbol per a comunicar-se amb els seus companys. El 1r correu electrònic va ser tomlinson@bbn-tenexa. Tomlinson va explicar que "era l'única tecla que quedava lliure en el teclat per a fer referència a "at", simbolitzant la localització"

En realitat este caracter va ser inventat pels copistes dels llibres en llatí per simplificar el seu treball, fent referència a la preposició "ad". També s'utilitzava en les cartes oficials abans del nom del destinatari. El document més antic que es coneix on apareix este símbol data del 4 de maig del 1536, carta enviada per un mercader italià des de Sevilla a Roma.

Els historiadors pensen que el seu origen és de l'àrab "ar-roub", que significa una 4ª part de... S'utilitza com a unitat de pes com la 4ª part d'un quintal=11.34 Kgs. en el llenguatge de llauradors. Per als grecs i romans era una 4ª part d'ànfora.

En EU s'utilitzava en registres de contabilitat per a "at"=a, en, de. Per este motiu, quan es va inventar la màquina d'escriure, a finals del s. XIX, el símbol es va incloure en el teclat i més tard en el teclat dels ordinadors.

Victòria Tur Parra

STOP

Stop,

Símbol que prohibeix, i protegeix. La forma geomètrica del senyal i el seu color vermell de fons, ha estat fet servir, basicament com a normativa de trànsit i, per la seva simplicitat en nombroses ocasions, per prohibir, defensar, com a símbol determinant d'expressió de la idea. Conegut i fet servir arreu del món, de la seva simplicitat se'n deriva l'efectivitat, encara que pot ser avegades se'n abusi del seu ús.

Assumpta Picas