la lletra A

L'ésser humà ha inventat diferents sistemes d'escriptura en fer-se necessari dur comptes i registrar tributs, taxes, deutes, fites històriques, etc. D'aquesta funció utilitària, la llengua escrita ha esdevingut la manera en què expressem els sentiments, pensaments i emocions per mitjà d'un codi gràfic o visual.

En els seus orígens, les lletres eren pictogrames, icones que feien referència a objectes. En algun moment, les imatges es varen convertir en signes, i més endavant les lletres passaren a designar sons (fonogrames) per comptes d'objectes o idees. Els fonogrames que representen sons bàsics els anomenem lletres.

Les lletres del nostre abecedari deriven de l'alfabet fenici, que es va desenvolupar a partir de pictogrames sumeris. Els grecs varen adaptar-lo a les seves necessitats cap al segle VIII aC. Per millorar la pronunciació, varen introduir els espais entre lletres (fins llavors s'escrivia tot junt). A més, com que la notació de les vocals és indispensable en les llengües indoeuropees, varen convertir dues consonants de l'alfabet fenici en vocals i varen afegir tres vocals més de nova creació. En la traducció de les lletres fenícies al grec, aleph (A) i beth (B) es varen convertir en alpha i beta, el que dóna nom a la paraula alfabet.

Els noms de les lletres deriven del so original del nom de l'objecte que la lletra representava. A és el so inicial d'aleph, que significava bou en fenici. Aquesta icona inicial ha patit diverses transformacions fins a esdevenir la lletra tal i com la coneixem actualment. Els escribes fenicis, que escrivien de dreta a esquerra, la van girar per tal d'escriure més ràpid. Quan els grecs la varen adoptar, la van tornar a girar 180 graus ja que escrivien de dreta a esquerra. Després, durant un període en el que escrivien una línia de dreta a esquerra i la següent d'esquerra a dreta, a la manera d'un bou llaurant un camp (Boustrosphedon), la A s'anava girant segons el sentit de l'escriptura de cada línia. Finalment, cap al 500 aC, l'escriptura es va uniformitzar gràcies a la imposició de la variant jònica adoptada a Atenes, i finalment la lletra A s'estabilitzà en la seva forma actual, amb les banyes del bou cap avall.

El dibuix del bou ha perdut el seu lligam icònic i ha esdevingut un símbol arbitrari, com totes les lletres de l'alfabet llatí occidental.

Actualment, la A encerclada té també un significat històric i polític que va més enllà de la lletra, adoptada per ser la inicial de la paraula “anarquia”. Però aquest ja és un altre símbol.

Bibliografia

Fletcher, Allan; “The Art of looking Sideways”, Phaydon Press, 2001

Ibáñez, Maria Ángeles; “Historia de la Escritura”; RBA; 2004; BCN

Baines, Phil; Haslam, Andrew; “Tipografía. Función, forma y diseño”, GG, 2002, BCN

Ferran Cerdans Serra
Grau de comunicació
-------------------------------
www.llibres-artesans.com
www.facebook.com/llibres