domingo, 16 de octubre de 2011
martes, 29 de marzo de 2011
Garcia, Verònica - FedEx, la perfección de la sencillez
LA CREU, UN SÍMBOL UNIVERSAL
La meva formació religiosa ha estat i és el cristianisme. No obstant, sempre m’han interessat l’estudi de totes les religions. Durant temps vaig estudiar la filosofia Vedant mitjançant el Ioga i, des de fa 6 anys estudio amb profunditat el cristianisme. Tot va començar quan tornava de Londres, en un viatge per feina quan treballava per Hewlett-Packard Co. , cap a casa a Herrenberg (Alemanya). En l’avió vaig conèixer el reverend George Kovoor, el Dean de Trinity College a Bristol i el guia espiritual de la Reina d’Anglaterra. El George em va ajudar molt a superar unes pors i em va introduir en l’estudi de la Bíblia. La primera lliçó que em va donar va ser el significat sobre la Creu tot fent un dibuix que encara guardo. Va ser un encontre causal i molt especial que ha marcat la meva vida. Per això, m’agradaria compartir amb vosaltres el primer que vaig aprendre: el significat de la creu en el cristianisme.
La creu està considerada un signe universal. Es poden trobar creus en cultures com la fenícia, la persa, l’etrusca, la grega, l’escandinava, la celta, l’africana, l’australiana, la xina, la tibetana, la iroquesa, la navalla, l’asteca, la maia, la inca i l’aymara. S’ignora completament, que la creu no és un símbol de patrimoni cristià. És més, els cristians dels primers quatre segles no utilitzaven creus, ni tan sols emblemes representatius del cristianisme.
La creu no és patrimoni de la fe en Yeshua, l'ús de la creu no va néixer a l'Església primitiva, sinó que l'Emperador, Romà i Catòlic, Constantí, va ser qui va imposar les seves creences, i la va oficialitzar, dient que la creu, seria l’emblema i símbol del cristianisme.
En el cristianisme, la Creu resumeix tota la teologia sobre Déu,
sobre el misteri de la salvació en Crist. La Creu ens presenta un Déu transcendent
però proper, un Déu que ha volgut vèncer el mal amb el seu propi
dolor, un Crist que és jutge i Senyor, però al mateix temps Servent, que ha
volgut arribar a la total lliurament de si mateix, com a imatge de l’ amor i de la condescendència de Déu, un Crist que en la seva mort i resurrecció ha donat al món la reconciliació i
la Nova Aliança entre la humanitat i Déu.
Repetint les paraules que em va dir en George: “amb els braços en creu, Jesús amb una mà toca el cel i, amb l’altra la humanitat, és a dir, és l’encontre entre l’ésser humà i Déu mitjançant Jesucrist”.
Pili Colom i Guillemot
Grau de Comunicació
http://www.mercaba.org/LITURGIA/Gestos/simbolo_05_cruz_signo_del_cristiano.htm
http://www.sitographics.com/enciclog/Heraldic/cruces/index.html
http://dabarqodesh.com/cruz.htm
http://www.mercaba.org/LITURGIA/Gestos/simbolo_05_cruz_signo_del_cristiano.htm
Garcia, Verònica - El YinYang
El Tao es una fuerza primitiva que es producida por todas las fuerzas naturales del clielo y de todo el universo. Es una forma de vida, no es un Dios o una religión. Los principios del Tao fueron anunciados por primera vez por medio de símbolos y palabras por los antiguos filósofos de la China, hace más o menos 5 mil años. Es una forma de equilibrar la vida. El YinYang es un símbolo dinámico. Muestra la continua interacción de dos energías y su equilibrio: como tal, es un símbolo de armonía. Es un símbolo que crea igualdad, pues sin el Yin no podría existir el Yang y al revés, igual, sin la interacción de ambos, no se genera vida. No existe nada opuesto entre el Yin y el Yang, son complementarios. Yin es el lado oscuro, la noche y lo femenino, Yang la luz y el lado masculino y lo masculino. La figura del Tai Ji describe este sentido perfectamente. Yin y Yang juntos en movimiento. Es una idea sencilla, a un exceso de luz le beneficia un aumento de oscuridad y viceversa. Este símbolo aparece dividido en dos partes, una de color blanco o claro (energía Yang) y otra de color oscuro o negro (enegía Yin) una línea ondulante divide las dos secciones de forma que al crecer la parte Yang decrece la parte Yin y viceversa. En la parte Yin aparece un pequeño círculo de color claro que indica que en las profundidades de la energía Yin se haya energía Yang, de igual forma en la parte Yang aparece un pequeño círculo que contiene energía Yin.
García, Jonathan. El Pentagrama.
lunes, 28 de marzo de 2011
LA LLUNA, SÍMBOL DEL PODER FEMENÍ
FUTURO: PROSPERIDAD Y RENOVACIÓN
Isabel Coixet, que junto con Bigas Luna y Basilio Martín Patino,“De la ciudad de nuestros padres a la de nuestros hijos”.
El futuro está en los niños y su futuro en nuestras decisiones.
Los bebes siempre han sido símbolo de prosperidad y de renovación social. Siempre estamos expectantes ante la reacción de las nuevas generaciones que son las que tomarán el timón de la sociedad.
La imagen pertenece al pabellón de España de la E.X.P.O. 2010. A gran escala esperaba simbolizar el "progreso".
Marín, Maitena
El dòlar.. d'origen espanyol?
És curiós, però fins ara no m’havia preguntat mai d’on provenia el símbol del dòlar. Si mirem la imatge, no trobem cap relació entre la ‘S’ amb la ratlla enmig i la paraula dòlar, així com l’euro si que té relació amb el seu símbol €, el qual ve a ser una ‘E’.
Actualment el dòlar és la unitat monetària oficial de diversos estats i territoris dependents. El dòlar dels Estats Units, d'on prové el nom de totes les altres monedes anomenades "dòlar", és la moneda més usada del món en les transaccions comercials i bancàries.
Hi ha moltes teories sobre l'origen del símbol del dòlar. D'acord amb l' U.S. Bureau of Engraving and Printing, l'Oficina de Gravat i Impressió dels Estats Units, té l'origen en el símbol del peso mexicà, "Ps", que va evolucionar a $. Aquest símbol ja era utilitzat abans de la creació del dòlar nord-americà el 1785. Una altra teoria suggereix que les lletres U i S van evolucionar al símbol $ amb dues línies verticals. Una tercera teoria suggereix que el símbol va sorgir de les Columnes d'Hèrcules de l'escut d'armes d'Espanya, ja que les monedes fabricades a la Nova Espanya i, després, a la resta de les colònies espanyoles, van portar aquest símbol per ordre del rei Carles V. Segur que molts de nosaltres mai haguéssim imaginat que el símbol del dòlar tenia l’origen a Espanya, curiós, curiós...
David Pinazo Martinez,
Grau de Comunicació.
Símbols
domingo, 27 de marzo de 2011
EL BASTÓ D'ESCULAPI COM A SÍMBOL DE LA MEDICINA
Bastó d’Esculapi
El bastó d’Esculapi apareix l’any 800 a.C., en temps d’Homer, i consisteix en una serp enrotllada sobre una vara o bastó fi amb un nus en l'extrem superior. Representa a Asclepi, déu de la curació en la mitologia grega. Els romans van cambiar el nom a Esculapi.
El nus de la vara indica les dificultat de la ciència; la vara és símbol de poder; i la serp representa astucia, agilitat i un estat d’alerta permanent (paral•lelisme amb la conducta que ha de seguir el metge per l’adequada atenció dels malalts).
Origen de la vara d’Esculapi
Segons la llegenda, el déu marí Glauco es trobava mortalment ferit a casa seva, quan de sobte va aparèixer a l’habitació una serp; Esculapi (fill d’Apolo i Coronis) la va matar amb el seu bastó. Seguidament, una altre serp va entrar i va reviure a la primera amb unes herbes. Amb aquestes mateixes herbes, Esculapi va aconseguir resucitar a Glauco. Esculapi (imatge de l'esquerra) va existir realment a Tesalia (antigua Grècia), i va ser un metge notable de gran respecte i fama. Va tenir per esposa a Epiona “la dulce” i va tenir tres fills i quatre filles, el quals també es van dedicar a la medicina. Després de la seva mort va ser immortalitzat en la mitologia. Se’l representa com un home d’edat madura, amb barba espessa, de mirada serena i una abundant cabellera recollida amb una diadema. Quasi sempre apareix vestit amb un mantell que deixa al descobert el braç dret i el bust.
El símbol de la serp
La serp és un rèptil que tots els anys a la primavera canvia completament la pell. Per això se li atribueix poder, virilitat, sabiduria, rejoveniment, fertilitat, salut i prosperitat.
Des de temps inmemorials l’home ha sentit temor i fascinació per la serp, i ha estat venerada com un déu pels cretencs, fenicis, indis orientals i asteques. Els indis americans van retre culte a la serp de cascavell; els indis de l’Amazones a l’Anaconda; els budistes a la Cobra; i els babilònics a la Piton.
Com a dada curiosa, la serp del símbol de l’Esculapi és del gènere Coluber longissimus, és de color groc i negre, i mesura d’1 a 2 metres de llarg. Encara es poden trobar alguns exemplars en les ruïnes dels temples romans al sur d’Europa.
Ús del símbol de la medicina en països i institucions
L’exèrcit anglès va adoptar el bastó d’Esculapi l’any 1898; els metges de l’Armada Belga el van posar en els seus uniformes 1 any després. El 1902, va ser adoptat oficialment pel Cos Mèdic d’Estats Units en sustitució de la “Creu de Sant Joan”.
Actualment, el bastó d’Esculapi s’utilitza com emblema mèdic en Gran Bretanya, Alemanya, Mèxic, Perú, Bèlgica, Filipines i Cuba, entre altres païssos. La Organització Mundial de la Salut (Imatge de la dreta), des de la seva fundació el 1947, i l’Associació Americana de la Salud són alguns dels organismes oficials que utilitzen aquest símbol. Confusió simbòlica entre el bastó d’Esculapi i el Caduceu de Mercuri
Durant molt de temps es va pensar que l’origen del símbol de la Medicina es trobava en el Caduceu, un element originari de la mitologia grega com atribut al déu Hermes o Mercuri. Aquest no té una veritable relació amb la medicina, però es confon sovint amb el bastó d’Esculapi per les nombroses similituds que presenten. El Caduceu (imatge de sota) també és un símbol grec, el qual consisteix en dues serps enrotllades i enfrontades entre sí al llarg d’una vara, amb dues ales en la part superior. Representa la neutralitat, i s’associa a Hermes (imatge de l'esquerra), missatger dels deus. En la mitologia romana va passar a anomenar-se Mercuri. Per tant, aquest símbol s’utilitzava per representar tot allò relacionat amb el comerç i la missatgeria.
La relació amb la medicina es va produir en l’Edat mitja, en el s. XVI, quan un metge d’Enric VIII d’Anglaterra el va posar en el seu escut nobiliari. Va ser en aquesta època quan alguns metges van començar a confondre els dos símbols.
Algunes organitzacions que van prendre el Caduceu com a símbol, van reconèixer l’error i van tornar a utilitzar el bastó o vara d’Esculapi. Tot i això, encara segueixen produint-se confusions.
L’octubre de 1985, l’escola de Medicina i Odontologia de la Universitat de Rochester, Nova York, va decidir reemplaçar el caduceu per la vara d’Esculapi com a signe oficial de la institució. Un pas important per tornar a col•locar a Esculapi, en lloc de Mercuri, com a representant de la professió mèdica. Ja que Hermes també el van utilitzar diverses companyies comercials, i a més va ser un personatge més conegut per altres tipus d’aventures que per la relació amb la medicina.
Civit, Judit. "El bastó d'Esculapi com a símbol de la medicina"
No al transvassament.
Aquest és un símbol reivindicatiu que ens va arribar des de les Terres de l’Ebre, fa uns anys i que ens apropen a una problemàtica que va marcar un temps i que va crear una plataforma en defensa de l’Ebre (http://ebre.net/bloc/) .
Les jotes en defensa de l’Ebre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ens demostren que hi ha altres maneres de reivindicar quan una cosa no ens sembla bé.
http://www.youtube.com/watch?v=OAfNCntw8hA&feature=related
Olga Oliva Martí
sábado, 26 de marzo de 2011
Antahkarana: Antiguo Símbolo de Sanación
En meditación este poderoso símbolo, crea automáticamente lo que los taoístas llaman “La gran órbita microcósmica”, donde las energías físicas que normalmente entran por el chakra coronario, ante la presencia de este símbolo entran por los pies y suben por la parte posterior del cuerpo hasta la parte superior de la cabeza, bajando por la frente nuevamente hasta los pies, realizando un círculo lumínico cimentando de esta manera la persona a la tierra y creando un continuo flujo de energía a través de los chakras.
Entre las propiedades de este símbolo, neutraliza la energía negativa que se haya acumulado en objetos tales como cristales, joyas, etc., simplemente colocando entre dos símbolos el objeto.
Este símbolo tiene efectos tan positivos, lográndose notables resultados en el Reiki con ellos como en Meditaciones; ya que producen un notable cambio de flujo energético en el aura y los chakras.
El Antahkarana es un símbolo multidimensional. Está constituido por tres siete sobre una superficie plana, desde una perspectiva parece bidemensional. Los tres siete representan los siete chakras, los siete colores y los siete tonos de la escala musical. Desde otra perspectiva aparece como un cubo tridimensional.
Su energía se mueve desde dos a tres dimensiones visibles, continuando hacia arriba por vías energéticas imperceptibles para el ojo humano, continuando hacia arriba hacia la dimensión del Yo superior.
La meditación con este símbolo mirando constantemente al centro del mismo produce un cambio positivo energético.
