LA LLUNA, SÍMBOL DEL PODER FEMENÍ

EL SIMBOLISME MÉS HABITUAL: El simbolisme de la lluna és molt complex i ampli. En general representa el poder femení, la Deessa Mare, la reina del cel i la protecció. No obstant això també té altres significats com per exemple el costat fosc i l'aspecte invisible de la naturalesa; l'aspecte espiritual de la llum en la foscor; el coneixement interior; l'irracional, intuïtiu i subjectiu. És l'ull de la nit, el que veu tot el que succeeix en una etapa del dia considerada prohibida. Té un paper regulador de les marees, pluges, aigües, inundacions i estacions pel que es converteix en la mediadora entre el cel i la terra. La lluna es relaciona també amb l'ou del món, la matriu i l'arca. El seu metall corresponent és la plata pel seu color i puresa. La lluna s'associa amb la fantasia i a la imaginació pel seu misteri i representació dins de la nit, de la qual és representant. Els símbols més habituals que representen gràficament a la lluna són la mitja lluna com unes banyes de vaca (considerada “nau de llum en el mar de la nit”); les deesses lunars controlen i teixeixen la destinació, i per aquesta raó de vegades la hi simbolitza com l'aranya en el centre de la seva tela; un home vell i decrépit pot simbolitzar la lluna minvant.

SIMBOLISME ATRIBUÏT A les FASES LUNARS: Les fases de naixement, creixement i mort de la lluna simbolitzen la immortalitat i l'eternitat, la renovació perpètua; il·luminació. S'utilitzen com a recreació periòdica, és el temps i el seu mesurament que al principi es realitzava per fases lunars. La lluna plena significa la totalitat, la plenitud, força i poder espiritual. La cambra minvant és funeral, la lluna minvant representa l'aspecte sinistre i demoníac, mentre que la cambra creixent o la lluna creixent representa la llum, el creixement i la regeneració. Els tres dies que la lluna no esta visible (lluna plena) representen el descens del déu al món subterrani del que emergeix, igual que la lluna (lluna creixent). Aquestes fases, per analogia, s'assemblen a les estacions anuals, a les edats de l'home (el creixement -infància i joventut- i el decreixement -maduresa i vellesa), d'aquí neix el mite que la lluna nova, temps on no està visible, correspon en la mort.

EL SIMBOLISME DE LA UNIÓ ENTRE EL SOL I LA LLUNA: La lluna i el sol junts representen la perfecció, el matrimoni sagrat entre el cel i la terra, el rei i la reina, l'or i la plata,...

DIFERENTS SIMBOLISMES SEGONS CULTURES I REGIONS:

Islàmica: Representa la mesura del temps. La mitja lluna representa la divinitat i la sobirania. És el símbol de l'Islam i una mostra clara és la seva representació en les banderes de tots els països islàmics.

Africana: El temps i la mort. Però en algunes tribus l'associen amb els arbres, i en unes altres significa una deïtat masculina.

Amerindia: “La vella que mai mor” i “La donzella de l'aigua”. Es relaciona amb la palmera i el blat de moro a Sud-amèrica i a Amèrica del Nord amb un arbre. La lluna plena s'assembla amb la llum del Gran esperit, i en algunes tribus representa un poder maligne.

Budista: Pau, serenitat, bellesa. La lluna plena i la nova indiquen temps de fortalesa del poder espiritual. També és símbol d'unitat o del jo. La lluna i les aigües juntes representen la naturalesa no obstructiva.

Xina: L'essència del principi femení de la naturalesa, el passiu i transitori però també la immortalitat.

Cristiana: La lluna és l'estatge de l'arcàngel Gabriel, la seguretat o puresa.

Egípcia: “La creadora de l'eternitat i la durada eterna”. La mitja lluna principalment és la Reina del Cel.

Esquimal: La lluna és qui envia la neu.

Hindú: La mitja lluna representa al nounat impacient per créixer.

Japonesa: La lluna és de caràcter masculí.

Maorí: La lluna és el déu pare.

Oceànica: La lluna és masculina i simbolitza l'eterna joventut.

Sumeri-semita: El déu masculí de la saviesa i el mesurador del temps.

Taoísta: La lluna és la veritat absoluta i el ser sobrenatural.

Teutónica: La lluna és el poder diví masculí.

Jordi López Mestres

FUTURO: PROSPERIDAD Y RENOVACIÓN

Isabel Coixet, que junto con Bigas Luna y Basilio Martín Patino,“De la ciudad de nuestros padres a la de nuestros hijos”.
El futuro está en los niños y su futuro en nuestras decisiones.
Los bebes siempre han sido símbolo de prosperidad y de renovación social. Siempre estamos expectantes ante la reacción de las nuevas generaciones que son las que tomarán el timón de la sociedad.
La imagen pertenece al pabellón de España de la E.X.P.O. 2010. A gran escala esperaba simbolizar el "progreso".
Marín, Maitena

El dòlar.. d'origen espanyol?

És curiós, però fins ara no m’havia preguntat mai d’on provenia el símbol del dòlar. Si mirem la imatge, no trobem cap relació entre la ‘S’ amb la ratlla enmig i la paraula dòlar, així com l’euro si que té relació amb el seu símbol €, el qual ve a ser una ‘E’.

Actualment el dòlar és la unitat monetària oficial de diversos estats i territoris dependents. El dòlar dels Estats Units, d'on prové el nom de totes les altres monedes anomenades "dòlar", és la moneda més usada del món en les transaccions comercials i bancàries.

Hi ha moltes teories sobre l'origen del símbol del dòlar. D'acord amb l' U.S. Bureau of Engraving and Printing, l'Oficina de Gravat i Impressió dels Estats Units, té l'origen en el símbol del peso mexicà, "P^s", que va evolucionar a $. Aquest símbol ja era utilitzat abans de la creació del dòlar nord-americà el 1785. Una altra teoria suggereix que les lletres U i S van evolucionar al símbol $ amb dues línies verticals. Una tercera teoria suggereix que el símbol va sorgir de les Columnes d'Hèrcules de l'escut d'armes d'Espanya, ja que les monedes fabricades a la Nova Espanya i, després, a la resta de les colònies espanyoles, van portar aquest símbol per ordre del rei Carles V. Segur que molts de nosaltres mai haguéssim imaginat que el símbol del dòlar tenia l’origen a Espanya, curiós, curiós...

David Pinazo Martinez,

Grau de Comunicació.

Símbols

Que us sembla el símbols de transit? Per exemple, ara amb la "nova llei" dels 110 km/h (Simplement es un nº., pero la contonatició i entre cometes la por que ens pot donar a vegades). Personalment, allò que trobo mès interessant amb aquest símbols es la internacionalitat dels mateixos. ¿Us imagineu que les senyals fossin diferents a cada País?, fins i tot els anglesos "que van a lo suyo" tenen el mateix sistema. Com a exemple contrari tenim les mides: metres, pulçades, yardes, peus, etc.. Raul Pérez Garrido

EL BASTÓ D'ESCULAPI COM A SÍMBOL DE LA MEDICINA

Segur que tots haureu vist alguna vegada aquest símbol en un hospital, servei sanitari, facultats de medicina, ambulàncies, consulta del dentista o farmàcia. Quan s’observa aquesta imatge es relaciona de forma instantània amb la professió mèdica. Tot i això, molts pocs coneixen la historia o significat del Bastó d'Esculapi, o no identifiquen adequadament el símbol de la Medicina.



Bastó d’Esculapi

El bastó d’Esculapi apareix l’any 800 a.C., en temps d’Homer, i consisteix en una serp enrotllada sobre una vara o bastó fi amb un nus en l'extrem superior. Representa a Asclepi, déu de la curació en la mitologia grega. Els romans van cambiar el nom a Esculapi.

El nus de la vara indica les dificultat de la ciència; la vara és símbol de poder; i la serp representa astucia, agilitat i un estat d’alerta permanent (paral•lelisme amb la conducta que ha de seguir el metge per l’adequada atenció dels malalts).

Origen de la vara d’Esculapi

Segons la llegenda, el déu marí Glauco es trobava mortalment ferit a casa seva, quan de sobte va aparèixer a l’habitació una serp; Esculapi (fill d’Apolo i Coronis) la va matar amb el seu bastó. Seguidament, una altre serp va entrar i va reviure a la primera amb unes herbes. Amb aquestes mateixes herbes, Esculapi va aconseguir resucitar a Glauco.

Esculapi (imatge de l'esquerra) va existir realment a Tesalia (antigua Grècia), i va ser un metge notable de gran respecte i fama. Va tenir per esposa a Epiona “la dulce” i va tenir tres fills i quatre filles, el quals també es van dedicar a la medicina. Després de la seva mort va ser immortalitzat en la mitologia. Se’l representa com un home d’edat madura, amb barba espessa, de mirada serena i una abundant cabellera recollida amb una diadema. Quasi sempre apareix vestit amb un mantell que deixa al descobert el braç dret i el bust.

El símbol de la serp

La serp és un rèptil que tots els anys a la primavera canvia completament la pell. Per això se li atribueix poder, virilitat, sabiduria, rejoveniment, fertilitat, salut i prosperitat.

Des de temps inmemorials l’home ha sentit temor i fascinació per la serp, i ha estat venerada com un déu pels cretencs, fenicis, indis orientals i asteques. Els indis americans van retre culte a la serp de cascavell; els indis de l’Amazones a l’Anaconda; els budistes a la Cobra; i els babilònics a la Piton.

Com a dada curiosa, la serp del símbol de l’Esculapi és del gènere Coluber longissimus, és de color groc i negre, i mesura d’1 a 2 metres de llarg. Encara es poden trobar alguns exemplars en les ruïnes dels temples romans al sur d’Europa.

Ús del símbol de la medicina en països i institucions

L’exèrcit anglès va adoptar el bastó d’Esculapi l’any 1898; els metges de l’Armada Belga el van posar en els seus uniformes 1 any després. El 1902, va ser adoptat oficialment pel Cos Mèdic d’Estats Units en sustitució de la “Creu de Sant Joan”.

Actualment, el bastó d’Esculapi s’utilitza com emblema mèdic en Gran Bretanya, Alemanya, Mèxic, Perú, Bèlgica, Filipines i Cuba, entre altres païssos. La Organització Mundial de la Salut (Imatge de la dreta), des de la seva fundació el 1947, i l’Associació Americana de la Salud són alguns dels organismes oficials que utilitzen aquest símbol.


Confusió simbòlica entre el bastó d’Esculapi i el Caduceu de Mercuri

Durant molt de temps es va pensar que l’origen del símbol de la Medicina es trobava en el Caduceu, un element originari de la mitologia grega com atribut al déu Hermes o Mercuri. Aquest no té una veritable relació amb la medicina, però es confon sovint amb el bastó d’Esculapi per les nombroses similituds que presenten.

El Caduceu (imatge de sota) també és un símbol grec, el qual consisteix en dues serps enrotllades i enfrontades entre sí al llarg d’una vara, amb dues ales en la part superior. Representa la neutralitat, i s’associa a Hermes (imatge de l'esquerra), missatger dels deus. En la mitologia romana va passar a anomenar-se Mercuri. Per tant, aquest símbol s’utilitzava per representar tot allò relacionat amb el comerç i la missatgeria.


La relació amb la medicina es va produir en l’Edat mitja, en el s. XVI, quan un metge d’Enric VIII d’Anglaterra el va posar en el seu escut nobiliari. Va ser en aquesta època quan alguns metges van començar a confondre els dos símbols.

Algunes organitzacions que van prendre el Caduceu com a símbol, van reconèixer l’error i van tornar a utilitzar el bastó o vara d’Esculapi. Tot i això, encara segueixen produint-se confusions.

L’octubre de 1985, l’escola de Medicina i Odontologia de la Universitat de Rochester, Nova York, va decidir reemplaçar el caduceu per la vara d’Esculapi com a signe oficial de la institució.

Un pas important per tornar a col•locar a Esculapi, en lloc de Mercuri, com a representant de la professió mèdica. Ja que Hermes també el van utilitzar diverses companyies comercials, i a més va ser un personatge més conegut per altres tipus d’aventures que per la relació amb la medicina.

Civit, Judit. "El bastó d'Esculapi com a símbol de la medicina"

No al transvassament.

Aquest és un símbol reivindicatiu que ens va arribar des de les Terres de l’Ebre, fa uns anys i que ens apropen a una problemàtica que va marcar un temps i que va crear una plataforma en defensa de l’Ebre (http://ebre.net/bloc/) .

Les jotes en defensa de l’Ebre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ens demostren que hi ha altres maneres de reivindicar quan una cosa no ens sembla bé.

http://www.youtube.com/watch?v=OAfNCntw8hA&feature=related

Olga Oliva Martí

Les grues, Símbol de vida, de longevitat al Japó, i pot ser en algun altre lloc, és impressionant al parc de Hiroshima, ara amb el Tsunami, com aquest símbol retrova idees, lliga forces Assumpta Picas