Garcia, Verònica - FedEx, la perfección de la sencillez

El logotipo de FedEx es uno de los más conocidos a nivel mundia debido a la presencia global de la compañía.

Fue creado en 1994 por Lindon Leader, como director Diseñador Senior de Landor Associates de San Francisco. El mismo año fue clasificado por la revista Rolling Stone como uno de los ocho mejores logotipos de los últimos 35 años. FedEx es una abreviatura silábica de Federal Express el nombre original de la compañía.

A primera vista el logotipo corporativo de FedEx parece ser claro y simple sin embargo hay un detalle que una vez visto cambia la percepción sobre él: una flecha que apunta hacia la derecha, localizada en el espacio negativo entre la E y la X. Mientras la flecha se hace completamente obvia cuando se la muestra la mayor parte de las personas no las suelen ver. La flecha es algunas veces señalada como una forma suave de publicidad subconsciente. La flecha simboliza movimiento, progreso y pensamiento. Pero evidentemente no se dejó nada al azar en el diseño del logo, por muy sencillo que a simple vista parezca; Federal Express escogió los colores naranja y morado, dos colores contradictorios que lograron el objetivo propuesto: que el empaque de sus envíos resaltaran de entre los demás, así todo el mundo puede ver que ha llegado un envío de FedEx.

La batalla por el mercado está vigente y la guerra de las marcas puede ganarse gracias a una buena selección del color.

El logo combina las formas geométricas sin que ello le reste movilidad y ligereza, el resultado es elegante pero fresco.

Se distingue por su extremado buen equilibrio, unida originalidad y excelencia formal.

El logo FedEx está ejecutado con tanta precisión que no resultará jamás un problema colocarlo.

LA CREU, UN SÍMBOL UNIVERSAL

La meva formació religiosa ha estat i és el cristianisme. No obstant, sempre m’han interessat l’estudi de totes les religions. Durant temps vaig estudiar la filosofia Vedant mitjançant el Ioga i, des de fa 6 anys estudio amb profunditat el cristianisme. Tot va començar quan tornava de Londres, en un viatge per feina quan treballava per Hewlett-Packard Co. , cap a casa a Herrenberg (Alemanya). En l’avió vaig conèixer el reverend George Kovoor, el Dean de Trinity College a Bristol i el guia espiritual de la Reina d’Anglaterra. El George em va ajudar molt a superar unes pors i em va introduir en l’estudi de la Bíblia. La primera lliçó que em va donar va ser el significat sobre la Creu tot fent un dibuix que encara guardo. Va ser un encontre causal i molt especial que ha marcat la meva vida. Per això, m’agradaria compartir amb vosaltres el primer que vaig aprendre: el significat de la creu en el cristianisme.

La creu està considerada un signe universal. Es poden trobar creus en cultures com la fenícia, la persa, l’etrusca, la grega, l’escandinava, la celta, l’africana, l’australiana, la xina, la tibetana, la iroquesa, la navalla, l’asteca, la maia, la inca i l’aymara. S’ignora completament, que la creu no és un símbol de patrimoni cristià. És més, els cristians dels primers quatre segles no utilitzaven creus, ni tan sols emblemes representatius del cristianisme.

La creu no és patrimoni de la fe en Yeshua, l'ús de la creu no va néixer a l'Església primitiva, sinó que l'Emperador, Romà i Catòlic, Constantí, va ser qui va imposar les seves creences, i la va oficialitzar, dient que la creu, seria l’emblema i símbol del cristianisme.

En el cristianisme, la Creu resumeix tota la teologia sobre Déu, 
sobre el misteri de la salvació en Crist. La Creu ens presenta un Déu transcendent 
però proper, un Déu que ha volgut vèncer el mal amb el seu propi 
dolor, un Crist que és jutge i Senyor, però al mateix temps Servent, que ha 
volgut arribar a la total lliurament de si mateix, com a imatge de l’ amor i de la condescendència de Déu, un Crist que en la seva mort i resurrecció ha donat al món la reconciliació i 
la Nova Aliança entre la humanitat i Déu.

Repetint les paraules que em va dir en George: “amb els braços en creu, Jesús amb una mà toca el cel i, amb l’altra la humanitat, és a dir, és l’encontre entre l’ésser humà i Déu mitjançant Jesucrist”.

Pili Colom i Guillemot

Grau de Comunicació

http://www.mercaba.org/LITURGIA/Gestos/simbolo_05_cruz_signo_del_cristiano.htm

http://www.sitographics.com/enciclog/Heraldic/cruces/index.html

http://dabarqodesh.com/cruz.htm

http://www.mercaba.org/LITURGIA/Gestos/simbolo_05_cruz_signo_del_cristiano.htm

Garcia, Verònica - El YinYang

El Tao es una fuerza primitiva que es producida por todas las fuerzas naturales del clielo y de todo el universo. Es una forma de vida, no es un Dios o una religión. Los principios del Tao fueron anunciados por primera vez por medio de símbolos y palabras por los antiguos filósofos de la China, hace más o menos 5 mil años. Es una forma de equilibrar la vida. El YinYang es un símbolo dinámico. Muestra la continua interacción de dos energías y su equilibrio: como tal, es un símbolo de armonía. Es un símbolo que crea igualdad, pues sin el Yin no podría existir el Yang y al revés, igual, sin la interacción de ambos, no se genera vida. No existe nada opuesto entre el Yin y el Yang, son complementarios. Yin es el lado oscuro, la noche y lo femenino, Yang la luz y el lado masculino y lo masculino. La figura del Tai Ji describe este sentido perfectamente. Yin y Yang juntos en movimiento. Es una idea sencilla, a un exceso de luz le beneficia un aumento de oscuridad y viceversa. Este símbolo aparece dividido en dos partes, una de color blanco o claro (energía Yang) y otra de color oscuro o negro (enegía Yin) una línea ondulante divide las dos secciones de forma que al crecer la parte Yang decrece la parte Yin y viceversa. En la parte Yin aparece un pequeño círculo de color claro que indica que en las profundidades de la energía Yin se haya energía Yang, de igual forma en la parte Yang aparece un pequeño círculo que contiene energía Yin.

García, Jonathan. El Pentagrama.

EL PENTAGRAMA

O ESTRELLA DE CINCO PUNTAS

El pentagrama es una estrella de cinco puntas, también conocida como pentáculo. Para muchos cristianos representa la magia negra, a pesar de que en sus orígenes fue considerada como un talismán o signo geométrico sagrado.

En la antigua Grecia el Pentagrama tenía el significado de "cuerpo celestial". En Egipto la estrella de cinco puntas encerradas en un círculos representaba el "duat" o mundo de los muertos.

En la tradición cristiana, se usó para representar las cinco heridas o estigmas de Cristo. Para los pitagóricos las cinco puntas representaban los cinco elementos: fuego, tierra, aire, agua e idea o lo divino.

En los círculos de magia negra, el pentagrama con el vértice superior hacia abajo representa la cabeza de Baphomet.

En la tradición hebrea se asociaba con los cinco libros del Pentateuco, los primeros libros del Antiguo Testamento escritos por Moisés.

Para muchos es conocida como la Estrella de Salomón, y se usa en los rituales y tradiciones árabes y judíos.

Su uso como signo satánico es una variante moderna, con ningún precedente asociado a tiempos antiguos.

Estudiant: Jonathan García Martínez

Comunicació Audiovisual - Símbols

LA LLUNA, SÍMBOL DEL PODER FEMENÍ

EL SIMBOLISME MÉS HABITUAL: El simbolisme de la lluna és molt complex i ampli. En general representa el poder femení, la Deessa Mare, la reina del cel i la protecció. No obstant això també té altres significats com per exemple el costat fosc i l'aspecte invisible de la naturalesa; l'aspecte espiritual de la llum en la foscor; el coneixement interior; l'irracional, intuïtiu i subjectiu. És l'ull de la nit, el que veu tot el que succeeix en una etapa del dia considerada prohibida. Té un paper regulador de les marees, pluges, aigües, inundacions i estacions pel que es converteix en la mediadora entre el cel i la terra. La lluna es relaciona també amb l'ou del món, la matriu i l'arca. El seu metall corresponent és la plata pel seu color i puresa. La lluna s'associa amb la fantasia i a la imaginació pel seu misteri i representació dins de la nit, de la qual és representant. Els símbols més habituals que representen gràficament a la lluna són la mitja lluna com unes banyes de vaca (considerada “nau de llum en el mar de la nit”); les deesses lunars controlen i teixeixen la destinació, i per aquesta raó de vegades la hi simbolitza com l'aranya en el centre de la seva tela; un home vell i decrépit pot simbolitzar la lluna minvant.

SIMBOLISME ATRIBUÏT A les FASES LUNARS: Les fases de naixement, creixement i mort de la lluna simbolitzen la immortalitat i l'eternitat, la renovació perpètua; il·luminació. S'utilitzen com a recreació periòdica, és el temps i el seu mesurament que al principi es realitzava per fases lunars. La lluna plena significa la totalitat, la plenitud, força i poder espiritual. La cambra minvant és funeral, la lluna minvant representa l'aspecte sinistre i demoníac, mentre que la cambra creixent o la lluna creixent representa la llum, el creixement i la regeneració. Els tres dies que la lluna no esta visible (lluna plena) representen el descens del déu al món subterrani del que emergeix, igual que la lluna (lluna creixent). Aquestes fases, per analogia, s'assemblen a les estacions anuals, a les edats de l'home (el creixement -infància i joventut- i el decreixement -maduresa i vellesa), d'aquí neix el mite que la lluna nova, temps on no està visible, correspon en la mort.

EL SIMBOLISME DE LA UNIÓ ENTRE EL SOL I LA LLUNA: La lluna i el sol junts representen la perfecció, el matrimoni sagrat entre el cel i la terra, el rei i la reina, l'or i la plata,...

DIFERENTS SIMBOLISMES SEGONS CULTURES I REGIONS:

Islàmica: Representa la mesura del temps. La mitja lluna representa la divinitat i la sobirania. És el símbol de l'Islam i una mostra clara és la seva representació en les banderes de tots els països islàmics.

Africana: El temps i la mort. Però en algunes tribus l'associen amb els arbres, i en unes altres significa una deïtat masculina.

Amerindia: “La vella que mai mor” i “La donzella de l'aigua”. Es relaciona amb la palmera i el blat de moro a Sud-amèrica i a Amèrica del Nord amb un arbre. La lluna plena s'assembla amb la llum del Gran esperit, i en algunes tribus representa un poder maligne.

Budista: Pau, serenitat, bellesa. La lluna plena i la nova indiquen temps de fortalesa del poder espiritual. També és símbol d'unitat o del jo. La lluna i les aigües juntes representen la naturalesa no obstructiva.

Xina: L'essència del principi femení de la naturalesa, el passiu i transitori però també la immortalitat.

Cristiana: La lluna és l'estatge de l'arcàngel Gabriel, la seguretat o puresa.

Egípcia: “La creadora de l'eternitat i la durada eterna”. La mitja lluna principalment és la Reina del Cel.

Esquimal: La lluna és qui envia la neu.

Hindú: La mitja lluna representa al nounat impacient per créixer.

Japonesa: La lluna és de caràcter masculí.

Maorí: La lluna és el déu pare.

Oceànica: La lluna és masculina i simbolitza l'eterna joventut.

Sumeri-semita: El déu masculí de la saviesa i el mesurador del temps.

Taoísta: La lluna és la veritat absoluta i el ser sobrenatural.

Teutónica: La lluna és el poder diví masculí.

Jordi López Mestres

FUTURO: PROSPERIDAD Y RENOVACIÓN

Isabel Coixet, que junto con Bigas Luna y Basilio Martín Patino,“De la ciudad de nuestros padres a la de nuestros hijos”.
El futuro está en los niños y su futuro en nuestras decisiones.
Los bebes siempre han sido símbolo de prosperidad y de renovación social. Siempre estamos expectantes ante la reacción de las nuevas generaciones que son las que tomarán el timón de la sociedad.
La imagen pertenece al pabellón de España de la E.X.P.O. 2010. A gran escala esperaba simbolizar el "progreso".
Marín, Maitena