domingo, 27 de marzo de 2011

EL BASTÓ D'ESCULAPI COM A SÍMBOL DE LA MEDICINA

Segur que tots haureu vist alguna vegada aquest símbol en un hospital, servei sanitari, facultats de medicina, ambulàncies, consulta del dentista o farmàcia. Quan s’observa aquesta imatge es relaciona de forma instantània amb la professió mèdica. Tot i això, molts pocs coneixen la historia o significat del Bastó d'Esculapi, o no identifiquen adequadament el símbol de la Medicina.



Bastó d’Esculapi

El bastó d’Esculapi apareix l’any 800 a.C., en temps d’Homer, i consisteix en una serp enrotllada sobre una vara o bastó fi amb un nus en l'extrem superior. Representa a Asclepi, déu de la curació en la mitologia grega. Els romans van cambiar el nom a Esculapi.

El nus de la vara indica les dificultat de la ciència; la vara és símbol de poder; i la serp representa astucia, agilitat i un estat d’alerta permanent (paral•lelisme amb la conducta que ha de seguir el metge per l’adequada atenció dels malalts).

Origen de la vara d’Esculapi

Segons la llegenda, el déu marí Glauco es trobava mortalment ferit a casa seva, quan de sobte va aparèixer a l’habitació una serp; Esculapi (fill d’Apolo i Coronis) la va matar amb el seu bastó. Seguidament, una altre serp va entrar i va reviure a la primera amb unes herbes. Amb aquestes mateixes herbes, Esculapi va aconseguir resucitar a Glauco.

Esculapi (imatge de l'esquerra) va existir realment a Tesalia (antigua Grècia), i va ser un metge notable de gran respecte i fama. Va tenir per esposa a Epiona “la dulce” i va tenir tres fills i quatre filles, el quals també es van dedicar a la medicina. Després de la seva mort va ser immortalitzat en la mitologia. Se’l representa com un home d’edat madura, amb barba espessa, de mirada serena i una abundant cabellera recollida amb una diadema. Quasi sempre apareix vestit amb un mantell que deixa al descobert el braç dret i el bust.

El símbol de la serp

La serp és un rèptil que tots els anys a la primavera canvia completament la pell. Per això se li atribueix poder, virilitat, sabiduria, rejoveniment, fertilitat, salut i prosperitat.

Des de temps inmemorials l’home ha sentit temor i fascinació per la serp, i ha estat venerada com un déu pels cretencs, fenicis, indis orientals i asteques. Els indis americans van retre culte a la serp de cascavell; els indis de l’Amazones a l’Anaconda; els budistes a la Cobra; i els babilònics a la Piton.

Com a dada curiosa, la serp del símbol de l’Esculapi és del gènere Coluber longissimus, és de color groc i negre, i mesura d’1 a 2 metres de llarg. Encara es poden trobar alguns exemplars en les ruïnes dels temples romans al sur d’Europa.

Ús del símbol de la medicina en països i institucions

L’exèrcit anglès va adoptar el bastó d’Esculapi l’any 1898; els metges de l’Armada Belga el van posar en els seus uniformes 1 any després. El 1902, va ser adoptat oficialment pel Cos Mèdic d’Estats Units en sustitució de la “Creu de Sant Joan”.

Actualment, el bastó d’Esculapi s’utilitza com emblema mèdic en Gran Bretanya, Alemanya, Mèxic, Perú, Bèlgica, Filipines i Cuba, entre altres païssos. La Organització Mundial de la Salut (Imatge de la dreta), des de la seva fundació el 1947, i l’Associació Americana de la Salud són alguns dels organismes oficials que utilitzen aquest símbol.


Confusió simbòlica entre el bastó d’Esculapi i el Caduceu de Mercuri

Durant molt de temps es va pensar que l’origen del símbol de la Medicina es trobava en el Caduceu, un element originari de la mitologia grega com atribut al déu Hermes o Mercuri. Aquest no té una veritable relació amb la medicina, però es confon sovint amb el bastó d’Esculapi per les nombroses similituds que presenten.

El Caduceu (imatge de sota) també és un símbol grec, el qual consisteix en dues serps enrotllades i enfrontades entre sí al llarg d’una vara, amb dues ales en la part superior. Representa la neutralitat, i s’associa a Hermes (imatge de l'esquerra), missatger dels deus. En la mitologia romana va passar a anomenar-se Mercuri. Per tant, aquest símbol s’utilitzava per representar tot allò relacionat amb el comerç i la missatgeria.


La relació amb la medicina es va produir en l’Edat mitja, en el s. XVI, quan un metge d’Enric VIII d’Anglaterra el va posar en el seu escut nobiliari. Va ser en aquesta època quan alguns metges van començar a confondre els dos símbols.

Algunes organitzacions que van prendre el Caduceu com a símbol, van reconèixer l’error i van tornar a utilitzar el bastó o vara d’Esculapi. Tot i això, encara segueixen produint-se confusions.

L’octubre de 1985, l’escola de Medicina i Odontologia de la Universitat de Rochester, Nova York, va decidir reemplaçar el caduceu per la vara d’Esculapi com a signe oficial de la institució.

Un pas important per tornar a col•locar a Esculapi, en lloc de Mercuri, com a representant de la professió mèdica. Ja que Hermes també el van utilitzar diverses companyies comercials, i a més va ser un personatge més conegut per altres tipus d’aventures que per la relació amb la medicina.

Civit, Judit. "El bastó d'Esculapi com a símbol de la medicina"

No al transvassament.



Aquest és un símbol reivindicatiu que ens va arribar des de les Terres de l’Ebre, fa uns anys i que ens apropen a una problemàtica que va marcar un temps i que va crear una plataforma en defensa de l’Ebre (http://ebre.net/bloc/) .

Les jotes en defensa de l’Ebre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ens demostren que hi ha altres maneres de reivindicar quan una cosa no ens sembla bé.

http://www.youtube.com/watch?v=OAfNCntw8hA&feature=related

Olga Oliva Martí

Les grues, Símbol de vida, de longevitat al Japó, i pot ser en algun altre lloc, és impressionant al parc de Hiroshima, ara amb el Tsunami, com aquest símbol retrova idees, lliga forces Assumpta Picas

Símbols cada cop més habituals arreu del món


Assumpta Picas

sábado, 26 de marzo de 2011

Antahkarana: Antiguo Símbolo de Sanación


El Antahkarana es un símbolo antiquísimo de Sanación y Meditación que ha sido usado en el Tíbet y la China durante miles de años.Este símbolo tiene un poder energético muy grande; ya que simplemente por estar en su presencia crea un efecto positivo sobre los chakras y el aura, realizando sanación, concentra y profundiza todas las energías de sanación aplicadas en su presencia. El Antahkarana es parte de la anatomía espiritual, es la conexión entre el cerebro físico y el Yo superior, esta conexión es la que debe sanar y desarrollar para poder crecer espiritualmente. Este símbolo activa esta conexión cada vez que nos hallamos ante su presencia.

En meditación este poderoso símbolo, crea automáticamente lo que los taoístas llaman “La gran órbita microcósmica”, donde las energías físicas que normalmente entran por el chakra coronario, ante la presencia de este símbolo entran por los pies y suben por la parte posterior del cuerpo hasta la parte superior de la cabeza, bajando por la frente nuevamente hasta los pies, realizando un círculo lumínico cimentando de esta manera la persona a la tierra y creando un continuo flujo de energía a través de los chakras.

Entre las propiedades de este símbolo, neutraliza la energía negativa que se haya acumulado en objetos tales como cristales, joyas, etc., simplemente colocando entre dos símbolos el objeto.

Este símbolo tiene efectos tan positivos, lográndose notables resultados en el Reiki con ellos como en Meditaciones; ya que producen un notable cambio de flujo energético en el aura y los chakras.

El Antahkarana es un símbolo multidimensional. Está constituido por tres siete sobre una superficie plana, desde una perspectiva parece bidemensional. Los tres siete representan los siete chakras, los siete colores y los siete tonos de la escala musical. Desde otra perspectiva aparece como un cubo tridimensional.

Su energía se mueve desde dos a tres dimensiones visibles, continuando hacia arriba por vías energéticas imperceptibles para el ojo humano, continuando hacia arriba hacia la dimensión del Yo superior.

La meditación con este símbolo mirando constantemente al centro del mismo produce un cambio positivo energético.



Miriam Milán Yuste

viernes, 25 de marzo de 2011

FLOR DE LIS: SÍMBOL DE L'ESCOLTISME


He pogut observar en entrades anteriors, que ja s’ha mencionat la flor de lis com a símbol de la reialesa francesa. Tot i la repetició de la flor de lis en si, aquesta flor que penjo és diferent i el significat que té com a símbol també ho és; l’escoltisme.

Aquesta flor de lis la qual es troba al centre d’un cercle violat, està envoltada d’una corda que lliga els membres entre ells (com el mocador de l’escolta) i s’acompanya de dues estrelles que simbolitzen els ulls oberts de l’escolta al cel i al món. La corda que rodeja la flor, acaba amb un nus el qual representa el nus de la Germanor Mundial Escolta i el pètal central marca el rumb de la vida de l’escolta.

L’ús de la flor de lis, va ser adoptat per Robert Baden-Powel per al Moviment Escolta Mundial com a símbol propi de l’escoltisme. Baden-Powel es va inspirar en el símbol que els antics cartògrafs utilitzaven per a senyalar el nord, volen significar el camí recte que un escolta ha d’observar durant tota la seva vida. Així, els escoltes de tot el món, converteixen la flor de lis amb el símbol amb el que s’identifiquen.

Els tres pètals de la flor de lis representen fonamentalment cada un dels compromisos assumits per la Promesa Escolta: deures amb Déu i la Pàtria, ajuda al proïsme i compliment de la Llei Escolta. Algunes organitzacions escoltes inclouen que la part superior o inferior dels tres pètals representen les tres virtuts de l’escolta: Lleialtat, Abnegació i Puresa; així com els principis de l’escolta: Déu, Pàtria i Llar.


Mariona Triola Villambrosa
Introducció a la comunicació audiovisual
Grau en Comunicació

jueves, 24 de marzo de 2011

Triketa: un símbol celta



Aquest símbol se l'atribueix el significat de la Santissima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), aquesta traducció, però, és pròpia de quan el cristianisme arribà a les nostres terres. En realitat la triketa és un símbol pagà, de la cultura celta, la qual ens ha deixat infinitat de símbols per representar estats de la natura. Aquest concretament és de la religió wicana, i simbolitza els tres aspectes de la Deesa (La Gran Mare). Encara que també se l'atorga el significat de "cos, ment i anima" o "cel, mar i terra". De totes formes, els druides i els seus símbols celtes, al rememorar la natura, donarien com a vàlids qualsevol d'aquests significats.


Codina Garcia, Salvador. "Triketa, un símbol celta".